Durant el ball, una de les coses en què em fixo per fer la meva feina és en les cames del personal quan s'anima a ballar. Quan comença a sonar la música i ens comencem a bellugar, si us costa seguir el ritme, o encara esteu "freds" - o amb la panxa massa plena després de dinar -, cal un ritme tranquil. Si veig que la majoria balleu més ràpid que la música, que esteu animats, teniu ganes i el cos us ho demana, accelero el ritme... en realitat, encara que estigui darrera un micròfon i un instrument, és com si ballés amb vosaltres; com si l'escenari formés part de la pista de ball i jo fos un ballador més. Penso " ara alguna cosa tranquila...... ara aquest ritme quedarà bé després d'aquesta cançó..... ara toca deixar-se anar, faré cançons més marxoses... " Sovint no penso, sino que sento quina cançó vindrà després. Ho sé. I quan la poso, hi ha un " subidón " a la pista. Em sento "sintonitzat" amb el que està passant. Així faig un bon repertori, el ball funciona i tothom s'ho passa bé.
1 Comentario
|
¿ Qui sóc ?
Arxiu
Octubre 2024
Categories
Todo
|