Sovint sento agraiment per totes les experiències que tinc la sort de viure a les actuacions. Quan acaba el ball, sempre donc les gràcies a tothom pel micròfon. I mentre recullo, sento gratitud, i no sé exactament per què, però ho sento. Sento certa calidesa al cor... i sento llavors a les persones que porto dins meu, sempre amb mi, faci el que faci, acompanyant-me en aquest camí.

Moltes vegades, com ahir, unes quantes persones em dónen les gràcies al acabar l'actuació, i mirant-me als ulls i donant-me la mà em diuen que s'ho han passat molt bé i que els hi ha agradat molt, i que moltíssimes gràcies, que de debò...

Jo la feina la faig igual, vaig allà per fer una bona festa i un bon ball i perquè la gent s'ho passi bé i estigui a gust, faig tot el que puc perquè tot vagi el millor possible, per tant me'n vaig sempre content i ben tranquil... però si a l'acabar em donen les gràcies... quin regal !!

" Escolta !! eh tu !! el músic !! posa una bachata !! " - " Quan puguis, pots dedicar una cançó a la meva dona ? " - " Tens aquella que diu... " 

Si us plau, please, porfa, NO PARLEU AL MÚSIC MENTRE TOCA O CANTA. Si ho feu, el podeu despistar i fer-lo equivocar en la música que està tocant o en la lletra que està cantant, i llavors tothom, molta gent, el ball en general, en sortirà perjudicat.

Opció 1) escriviu la petició en un tros de paper, tovalló o mocador de paper, i li deixeu al costat.

Opció 2) espereu que acabi la cançó, i llavors, si veieu que hi ha un espai de temps per fer-ho, demaneu-ho amb respecte. Està treballant per vosaltres.

No demaneu constantment cançons : deixeu que faci la seva feina. Si perd el ritme, perd el fil del repertori que està fent per vosaltres, i al final no us ho passareu tant bé.

Tot això està basat en experiències reals, de molts músics, a moltes actuacions...