" Escolta !! eh tu !! el músic !! posa una bachata !! " - " Quan puguis, pots dedicar una cançó a la meva dona ? " - " Tens aquella que diu... " 

Si us plau, please, porfa, NO PARLEU AL MÚSIC MENTRE TOCA O CANTA. Si ho feu, el podeu despistar i fer-lo equivocar en la música que està tocant o en la lletra que està cantant, i llavors tothom, molta gent, el ball en general, en sortirà perjudicat.

Opció 1) escriviu la petició en un tros de paper, tovalló o mocador de paper, i li deixeu al costat.

Opció 2) espereu que acabi la cançó, i llavors, si veieu que hi ha un espai de temps per fer-ho, demaneu-ho amb respecte. Està treballant per vosaltres.

No demaneu constantment cançons : deixeu que faci la seva feina. Si perd el ritme, perd el fil del repertori que està fent per vosaltres, i al final no us ho passareu tant bé.

Tot això està basat en experiències reals, de molts músics, a moltes actuacions...

Durant el ball, una de les coses en què em fixo per fer la meva feina és en les cames del personal quan s'anima a ballar. Quan comença a sonar la música i ens comencem a bellugar, si us costa seguir el ritme, o encara esteu "freds" - o amb la panxa massa plena després de dinar -, cal un ritme tranquil. Si veig que la majoria balleu més ràpid que la música, que esteu animats, teniu ganes i el cos us ho demana, accelero el ritme... en realitat, encara que estigui darrera un micròfon i un instrument, és com si ballés amb vosaltres; com si l'escenari formés part de la pista de ball i jo fos un ballador més.

Penso " ara alguna cosa tranquila...... ara aquest ritme quedarà bé després d'aquesta cançó..... ara toca deixar-se anar, faré cançons més marxoses... " 

Sovint no penso, sino que sento quina cançó vindrà després. Ho sé. I quan la poso, hi ha un " subidón " a la pista. Em sento "sintonitzat" amb el que està passant. Així faig un bon repertori, el ball funciona i tothom s'ho passa bé.